S’han deixat les claus sota l’estora

«El dia vint-i-vuit de desembre —declara Pedrolo— vaig comprar tres cintes verges de gravació o, més ben dit, així- m’ho pensava; un cop a casa, en passar-les per tal de comprovar que rutllaven bé, en sorgiren successivament set veus que anaven desgranant una història. Només hi va haver dues pauses, com si canviessin de capítol. En acabar, la veu que havia iniciat la narració va donar-ne la data; no havia donat, però, el títol. Aquest és la meva única contribució a la contalla, transcrita amb tota fidelitat. Em cal afegir que els nois i noies, autors probables del text, semblava que s’hi divertien d’allò més; potser pensaven ja en la cara que posaria el comprador de la cinta. No se’ls devia acudir que tindrien tanta sort. Ara espero, és clar, que, si per atzar llegeixen el llibre, s’identificaran; els ho agrairia molt. I el lector [...]potser també. Com demanar-los comptes, si no?».